Tahisa he llegit els teus textos i estic completament d'acord amb el contingut, moltes vegades no usem el valencià per vergonya, per eixa inseguretat als errors. Jo estic en el mateix cas que tu i per això considere que en la escola s'ha de proporcionar un major ús de l'expressió oral.
Els textos que has publicat em pareixen molt interessants! Com a docents i també com a parlants, hem de fer ús del valencià. Jo sóc valencianoparlant però sé que moltes persones no fan ús del valencià bé per vergonya o bé perquè no saben parlar bé. El problema està en aquest mateix fet, com millor s'apren una llengua és fent ús d'aquesta i per tant, les persones que han de fer-ne ús i parlar! Amb la pràctica som més conscients dels errors i per tant, podem corregir-los de manera immediata.
Tahisa, valore molt els teus textos perquè són confessions d'una realitat a què m'enfronte cada dia, com a valencianoparlant i com a mestra. T'he de dir que en el meu cas he tingut tres amigues castellanoparlants que van passar a parlar valencià perquè venien a ma casa i veien l'esforç que feien els meus pares per parlar-los a elles en castellà, a més trobaven que els era necessari per sentir-se més integrades en el poble perquè els seus pares eren immigrants. No tardaren més d'una setmana en fer del valencià la seua llengua habitual. I ja de professora, vivia a Alcoi amb quatres professores totes valencianoparlants menys una que era de la ciutat i no n'havia parlat mai i em demanà que l'ajudara a aprendre i a expressar-se en valencià, ho va aconseguir i hui el parla amb fluïdesa. Com a mestra porte 26 anys ensenyat valencià a castellanoparlants majoritàriament i mai he tingut cap problema de rebuig i això que m'he trobat amb postures ben radicals d'estar totalment en contra del valencià, però la meua actitud ha estat fonamental perquè respectaren la meua llengua (i la seua) i veren la necessitat d'aprendre-la.
Tahisa he llegit els teus textos i estic completament d'acord amb el contingut, moltes vegades no usem el valencià per vergonya, per eixa inseguretat als errors. Jo estic en el mateix cas que tu i per això considere que en la escola s'ha de proporcionar un major ús de l'expressió oral.
ResponEliminaEls textos que has publicat em pareixen molt interessants! Com a docents i també com a parlants, hem de fer ús del valencià. Jo sóc valencianoparlant però sé que moltes persones no fan ús del valencià bé per vergonya o bé perquè no saben parlar bé. El problema està en aquest mateix fet, com millor s'apren una llengua és fent ús d'aquesta i per tant, les persones que han de fer-ne ús i parlar! Amb la pràctica som més conscients dels errors i per tant, podem corregir-los de manera immediata.
ResponEliminaTahisa, valore molt els teus textos perquè són confessions d'una realitat a què m'enfronte cada dia, com a valencianoparlant i com a mestra. T'he de dir que en el meu cas he tingut tres amigues castellanoparlants que van passar a parlar valencià perquè venien a ma casa i veien l'esforç que feien els meus pares per parlar-los a elles en castellà, a més trobaven que els era necessari per sentir-se més integrades en el poble perquè els seus pares eren immigrants. No tardaren més d'una setmana en fer del valencià la seua llengua habitual. I ja de professora, vivia a Alcoi amb quatres professores totes valencianoparlants menys una que era de la ciutat i no n'havia parlat mai i em demanà que l'ajudara a aprendre i a expressar-se en valencià, ho va aconseguir i hui el parla amb fluïdesa. Com a mestra porte 26 anys ensenyat valencià a castellanoparlants majoritàriament i mai he tingut cap problema de rebuig i això que m'he trobat amb postures ben radicals d'estar totalment en contra del valencià, però la meua actitud ha estat fonamental perquè respectaren la meua llengua (i la seua) i veren la necessitat d'aprendre-la.
ResponElimina